Tancar
#EUROSURFAS2023
25/05/2022

Luis Palomino: “Si convertim en oportunitat la crisi actual, podem avançar molt en matèria ambiental i de circularitat de l’economia”

Enginyer agrònom per la Universitat Politècnica de Madrid i màster en Enginyeria i Gestió Ambiental per l’Escola d’Organització Industrial, Luis Palomino és secretari general de l’Associació d’Empreses Gestores de Residus i Recursos Especials (Asegre) des de fa 15 anys. L’associació compta entre els seus 41 membres a companyies com FCC, Ferrovial, Suez o Veolia, que gestionen anualment cinc milions de tones de residus industrials.

Enginyer agrònom per la Universitat Politècnica de Madrid i màster en Enginyeria i Gestió Ambiental per l’Escola d’Organització Industrial, Luis Palomino és secretari general de l’Associació d’Empreses Gestores de Residus i Recursos Especials (Asegre) des de fa 15 anys. L’associació compta entre els seus 41 membres a companyies com FCC, Ferrovial, Suez o Veolia, que gestionen anualment cinc milions de tones de residus industrials.
Palomino presideix la comissió de treball d’economia circular d’Expoquimia, Eurosurfas i Equiplast, esdeveniments firals de referència sectorial que tindran lloc del 30 de maig al 2 de juny del 2023.
Sostenibilitat, economia circular, emergència climàtica… són termes que formen part del nostre vocabulari des de fa dècades…, però només són paraules o hi ha alguna cosa més?
Són molt més que paraules, especialment en el nostre context, ja que a la Unió Europea hi ha plans d’acció específics com “Un nou Pla d’Acció d’Economia Circular per a una Europa més neta i competitiva” del 2020, a més del Pacte Verd Europeu i la Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible. Tots ells comporten objectius i normatives que poden crear llocs de treball verds de qualitat, contribuir al creixement de la indústria mediambiental i transformar els residus en recursos secundaris d’alta qualitat que s’integrin en un mercat de matèries primeres secundàries eficient.
Com a secretari general d’Asegre, quina valoració fa de la situació que viu el nostre país en aquest àmbit?
Hi ha molta feina per fer si volem millorar la normativa de la gestió dels residus industrials i perillosos. Creiem que és un pas positiu la nova llei de residus perquè, a partir d’ara, el productor inicial o posseïdor del residu tindrà una responsabilitat sobre aquest i haurà d’assegurar un tractament final adequat. És un canvi de model que pot suposar una via per erradicar les males pràctiques, aconseguir una traçabilitat més gran del residu i optar per les millors tècniques i tractaments per aconseguir una major qualitat de les matèries reciclades.
En aquest sentit, quina és l’agenda del sector per als propers anys? I quines són les seves preocupacions principals?
Una de les nostres prioritats és aconseguir una harmonització més gran entre les diferents normatives que existeixen en matèria mediambiental al nostre país perquè el sector guanyi en competitivitat i eficiència. Si això passa, la gestió serà cada vegada més gran de qualitat, de manera que es redueixi l’impacte ambiental i per a la salut, s’extreguin la major quantitat possible de matèries i energia dels residus, i s’evitin emissions de gasos d’efecte hivernacle gràcies a la reutilització i el reciclatge dels residus.
D’altra banda, ens preocupa com es concretarà la càrrega impositiva al dipòsit a l’abocador. Cal tenir en compte que hi ha residus industrials i perillosos que no es poden reciclar i que necessiten una gestió segura abans de ser dipositats. També cal posar més en valor que, a més de la recuperació i el reciclatge, la valoració energètica de residus també contribueix a la mitigació del canvi climàtic i a l’economia circular perquè s’eviten significativament les emissions de CO2 en convertir els residus en energia per produir calor, vapor i electricitat.
A més, pot substituir eficaçment els combustibles fòssils com a alternativa de baix carboni i es recuperen matèries primeres secundàries, com ara metalls i àrids, que poden utilitzar-se en nous productes i processos.
Què creu que cal per aconseguir una major implementació del concepte de circularitat a la nostra indústria?
La legislació europea incideix cada vegada més en el desenvolupament de l’economia circular. Un dels aspectes dels quals s’espera més desenvolupament, és pel que fa al disseny dels productes, ja que és en aquesta fase en què les decisions del fabricant poden tenir més rellevància en el seu cicle de vida.
Per això considero un gran avenç que els fons principals del món ja es regeixen per criteris ambientals, socials i de bon govern a l’hora d’invertir. També és important que la indústria tingui més responsabilitat com a productor dels residus. Esperem que amb la nova llei de residus optin pels millors tractaments disponibles, ja que són aquests els que garanteixen tancar el cercle.
És suficient posar en marxa un nou marc regulador per impulsar la circularitat?
És un pas molt important, però han d’anar acompanyats d’inversió i de pedagogia. En aquest sentit, caldria que es desenvolupin campanyes informatives similars a les que s’han fet amb els ciutadans en les darreres dècades, però adreçades a la indústria. Com a productors de residus han de conèixer millor les seves obligacions i tots els passos que han de seguir a la cadena gestió.
En aquest sentit, cal una col·laboració més gran entre les administracions i les empreses?
Els desafiaments actuals són de tal magnitud que és indispensable que els assumptes públics es gestionin des de la col·laboració publico-privada. Per separat, seria impossible. Per això, caldria que les institucions escoltessin amb més atenció la indústria mediambiental abans de llançar els seus plans i legislacions, ja que és la que millor coneix sobre el terreny la problemàtica actual i solen tenir una visió menys parcel·lada que les administracions que ostenten les competències mediambientals a Espanya.
De quina manera poden col·laborar Expoquimia, Eurosurfas o Equiplast amb el sector per poder materialitzar el pla d’acció?
Són llocs de trobada, divulgació i entesa. Poden tenir un rol molt important a l’hora de donar a conèixer els drets i les obligacions de la indústria i generen les sinergies necessàries perquè el país pugui anar reindustrialitzant-se i guanyant en competitivitat.
Per últim, quin escenari de futur contempla en aquest àmbit?
Si convertim en oportunitat la crisi actual d’alts costos energètics i de primeres matèries, podem avançar molt en matèria ambiental i de circularitat de l’economia, tal com va passar amb la crisi sanitària en l’àmbit de la digitalització.
Barcelona, maig de 2022
Edu Pérez Moya
93 233 21 66
eperezm@firabarcelona.com